El descobriment del cristall líquid va ser completat per F. reinetzer, un botànic austríac, fa 100 anys. Tanmateix, fa molt de temps que no ha aportat gaire valor pràctic als éssers humans. No va ser fins a la dècada de 1960 que uns quants joves científics electrònics van trencar el silenci.
El 1961, F. Heimeier, que treballava al laboratori de Princeton de l'empresa RCA als Estats Units, era investigador d'electrònica. Mentre preparava la seva tesi doctoral, un amic seu li va parlar de la recerca dels semiconductors orgànics. Els seus temes interdisciplinaris van despertar el seu gran interès.
Amb el suport i l'impuls del tutor, va abandonar la seva carrera i va iniciar una nova recerca. Va aplicar els seus coneixements d'electrònica a la química orgànica i aviat va aconseguir grans èxits. Aviat, es va interessar pels làsers, així que va començar a tractar amb els cristalls.
Per estudiar l'efecte del camp elèctric extern sobre el camp elèctric dins del cristall, va pensar en el cristall líquid. Va introduir un cristall líquid nemàtic dopat amb colorant entre dos vidres conductors transparents. Quan s'aplica una tensió de diversos volts a ambdós costats de la capa de cristall líquid, la capa de cristall líquid canvia de vermell a transparent.
Nascut a l'electrònica, immediatament es va adonar que no es tracta d'un televisor de pantalla plana en color. Membres de l'equip emocionats i immediatament va començar la seva recerca dia i nit. Successivament van descobrir una sèrie d'efectes electro-òptics del cristall líquid, com ara la dispersió dinàmica i la transició de fase del cristall líquid. S'han desenvolupat amb èxit una sèrie de dispositius digitals i de visualització de caràcters, així com rellotges i rellotges LCD, pantalla de consola i altres productes pràctics.
