L'ordinador amb pantalla tàctil requereix poc espai d'emmagatzematge, poques peces mòbils i es pot empaquetar. La pantalla tàctil és més intuïtiva d'utilitzar que el teclat i el ratolí, i el cost de la formació també és molt baix.
Totes les pantalles tàctils tenen tres components principals. La unitat de sensor que processa la selecció de l'usuari' i el controlador que detecta el tacte i localitza, i és impulsat per un dispositiu de programari que transmet senyals tàctils al sistema operatiu de l'ordinador. Hi ha cinc tecnologies per al sensor del tacte tot en un: tecnologia de resistència, tecnologia de capacitat, tecnologia d'infrarojos, tecnologia d'ones acústiques o tecnologia d'imatge de camp proper.
La pantalla tàctil resistent normalment inclou una pel·lícula superior flexible i una capa de vidre com a capa base, que està aïllada per punts aïllants. El recobriment de la superfície interior de cada capa és d'òxid metàl·lic transparent. La tensió té una diferència a cada diafragma. Prement la pel·lícula superior formarà un senyal de contacte elèctric entre cada capa resistiva.
Les pantalles tàctils capacitives també estan recobertes d'òxids metàl·lics transparents, que s'uneixen a la superfície de vidre d'una sola capa. No és com una pantalla tàctil resistiva, qualsevol tacte formarà un senyal, una pantalla tàctil capacitiva s'ha de tocar directament amb un dit o contactar amb un llapis conductor. La capacitat del dit, o la capacitat d'emmagatzemar càrrega, pot absorbir el corrent a cada cantonada de la pantalla tàctil, i el corrent que flueix pels quatre elèctrodes és proporcional a la distància del dit a les quatre cantonades, obtenint així el tacte. punt.
La pantalla tàctil d'infrarojos es basa en la tecnologia d'interrupció de la llum. En lloc de col·locar una capa de pel·lícula davant de la superfície de la pantalla, estableix un marc al voltant de la pantalla. El marc exterior té una font de llum, o díode emissor de llum (LED), situat a un costat del marc exterior, i un detector de llum o un sensor fotoelèctric es troba a l'altre costat, formant una quadrícula infraroja creuada horitzontal i vertical en una sola correspondència a un. Quan un objecte toca la pantalla, la llum invisible s'interromp i el sensor fotoelèctric no pot rebre el senyal, determinant així el senyal tàctil.
Sensor d'ona acústica, el sensor s'instal·la a la vora de la pantalla de vidre per enviar senyals ultrasònics. Les ones ultrasòniques es reflecteixen a través de la pantalla i són rebudes pel sensor, i el senyal rebut es debilita. En l'ona acústica superficial (SAW), les ones de llum travessen la superfície del vidre; mentre que en la tecnologia d'ones acústiques guiades (GAW), les ones sonores travessen el vidre.
La pantalla tàctil de Near Field Imaging (NFI) consta de dues capes fines de vidre amb un recobriment d'òxid metàl·lic transparent al mig. Quan s'aplica un senyal de CA al recobriment del punt de plom, es genera un camp elèctric a la superfície de la pantalla. Quan un dit, amb guants o no, o un altre llapis conductor toca el sensor, el camp elèctric es veurà alterat i s'obtindrà el senyal.
La màquina tot-en-un de pantalla tàctil capacitiva, ja que la tecnologia tàctil principal actual, no només té una estructura d'aspecte molt exquisida, té un disseny racionalitzat, sinó que també té una pantalla suau en ús, amb deu dits que funcionen al mateix temps. La màquina tot-en-un Touchwo touch és més competitiva que les seves companyes.

