Pel que fa a la projecció d'enginyeria, la integració multi-pantalla és la força principal, ja sigui en exposicions, aules, sales de ciències o grans escenaris, aquesta tecnologia és necessària.
I la projecció esfèrica derivada d'aquesta tecnologia, la projecció d'arc de pantalla ultra-ample també té els globus oculars en totes les escenes principals. Aleshores, com es desenvolupa la fusió multi-pantalla? Com aconseguir-ho?
Des del seu naixement fins a l'actualitat, la tecnologia de-splicing de pantalla gran ha passat per tres etapes, l'empalmament de vora dur-, l'empalmament superposat i l'empalmament de fusió de vora.
El-splicing de vores dures té línies divisòries òbvies (és a dir, empalmes físics), que no poden realitzar la visualització integrada de la vista panoràmica; L'empalmament superposat es refereix a la superposició de les imatges projectades per dos projectors de manera superposada al lloc d'empalmament, però aquest tipus d'empalmament existeix òbviament. Els defectes de l'àrea-sobre-lluminosa a causa de la superposició de brillantor al lloc d'empalmament afecten el realització de l'efecte perfecte;
L'empalmament de fusió de vora resol el problema de les bandes de fusió excessivament brillants a l'empalmament, aconseguint un efecte realment perfecte i fent que la imatge sigui un tot natural. El sistema d'empalmament de fusió de vora és una enginyeria de sistema complexa i hi ha dos mètodes de fusió, a saber, la fusió dura i la fusió suau.
Com el seu nom indica, la fusió dura consisteix a generar una zona de fusió a través d'un dispositiu de fusió i realitzar una reducció de la brillantor i un ràster.
La fusió dura té una gran estabilitat i els entorns complexos de-pantalles grans, com ara els centres de control i els centres de comandament, es realitzen bàsicament mitjançant la fusió dura. El dispositiu de fusió de maquinari pur s'ha desenvolupat a partir de la tecnologia d'un sol-xip. Independentment del producte electrònic, el xip és el més car, de manera que el cost del projecte serà superior al de la fusió suau.
La fusió suau és en realitat el desenvolupament secundari que utilitza programes informàtics combinats amb funcions de targeta gràfica.
Es pot dir que la diferència essencial entre la fusió dura i la fusió suau és que un realitza el processament d'imatges de fusió multi-pantalla mitjançant un únic dispositiu de fusió-xip, i l'altre es processa mitjançant la combinació d'ordinadors. firmware i programari.
La fusió de programari té moltes limitacions en l'ús real. En primer lloc, la configuració de l'ordinador ha de ser alta, en cas contrari, el programari de fusió no es pot unir i el programa es bloquejarà i no hi haurà resposta. En segon lloc, el programari està ben optimitzat i pot ser suau en diferents entorns de sistemes informàtics. Operació oberta.
Per descomptat, això depèn de la força general del proveïdor de solucions. Un proveïdor de solucions fort i experimentat sempre té un o dos programes de fusió més recents.
El cost de R+D de la fusió suau és baix, però això no vol dir que sigui molt més barat que la fusió dura. En primer lloc, el mercat de projecció és relativament petit. No hi ha tantes empreses d'R+D de programari. Igual que els dispositius de fusió de maquinari, tots ells estan patentats. El preu del programari fàcil d'utilitzar-- és relativament elevat. Un cop fet el programari, el programari es proporciona al proveïdor de la solució mitjançant un dongle. Per tant, el cost del proveïdor de solucions es col·loca allà. Un canal de diversos milers de iuans no és un preu salvatge. Junt amb l'ordinador, el cost total no serà, naturalment, baix.
Als ulls de l'autor, els dos esquemes són molt tècnics i la manera de triar depèn del vostre entorn d'ús específic. Per a una escena on només es reprodueix un segment de vídeo repetidament com la sala de vendes, la fusió suau és suficient, mentre que el centre de comandament i la sala d'informes han d'utilitzar la fusió dura en un entorn complex que requereix diversos dispositius i múltiples canvis de vídeo.
