Amb la creixent demanda de noves tecnologies, en el procés de desenvolupament de productes tàctils, la mida de les pantalles tàctils capacitives s'ha fet més gran i més gran i l'ús de dispositius d'escriptura similars al paper i als bolígrafs s'ha tornat més intuïtiu i convenient. La manera més habitual dels fabricants de donar suport a la funció del llapis és utilitzar un llapis actiu o un llapis passiu. El llapis actiu utilitza components electrònics, requereix una font d'alimentació i transmet senyals al dispositiu host. El llapis actiu admet funcions avançades com ara passar el cursor a la pantalla, sensibilitat a la pressió, suport de botons i esborrat. El llapis passiu utilitza material conductor, que equival a l'extensió del cos de l'usuari'. L'acoblament capacitiu de la mà de l'usuari&suporta el llapis passiu per enviar un senyal quan toca la pantalla. No hi ha comunicació activa entre el llapis llapis i la plataforma amfitrió, així que com distingir entre el dit i el llapis passiu és un problema difícil.
En molts casos, si tant un llapis actiu com un llapis passiu poden aconseguir les mateixes característiques, no cal afegir costos addicionals al sistema. Els components addicionals i els requisits d'energia del llapis actiu dificulten la seva venda, mentre que el baix rendiment i/o el cap voluminós del llapis passiu poden aportar una experiència d'escriptura a mà poc natural. Per tant, si la punta del llapis del llapis passiu és d'1 a 2 mm, el palmell de l'usuari pot descansar a la pantalla quan escriu a mà, mantenint la velocitat i la precisió suficients i assegurant que el punt de contacte sigui només la "tinta" de la "tinta". ”. Pot millorar l'experiència de l'usuari del llapis passiu.
Per tal de crear una implementació factible que pugui suportar operacions de dits i llapis llapis passius al mateix temps, s'han de tenir en compte una varietat de casos d'ús diferents. Per exemple, els desenvolupadors haurien de considerar la rapidesa amb què el sistema hauria de canviar entre la detecció de l'entrada del dit i la del llapis. De la mateixa manera, han de definir com reacciona el sistema quan el llapis toca la pantalla abans, després o al mateix temps amb el dit/palma. Altres factors importants inclouen la configuració de la proximitat del llapis a la mà perquè el senyal del llapis ja no es detecti.
El mètode més senzill i directe és utilitzar el corrent elèctric inherent al cos humà per interactuar amb la màquina tàctil a través del dit per realitzar el funcionament de la pantalla pràctica i convenient.

