La pantalla tàctil LCD, també coneguda com a panell tàctil, és un dispositiu inductiu de pantalla de cristall líquid que pot rebre senyals d'entrada, com ara contactes. Quan es toquen els botons gràfics de la pantalla, el sistema de retroalimentació hàptica de la pantalla pot generar diversos enllaços segons programes preprogramats. El dispositiu es pot utilitzar per reemplaçar el panell de botons mecànics i crear efectes audiovisuals vius a través de la pantalla de pantalla de cristall líquid.
La part de treball de la pantalla tàctil LCD generalment consta de tres parts: dues capes de conductor resistiu transparent, una capa d'aïllament entre els dos conductors i un elèctrode.
La capa de conductor resistiu es compon de materials resistius com l'òxid d'indi d'estany (ITO) recobert sobre el substrat, el substrat superior està fet de plàstic i el substrat inferior està fet de vidre.
La capa de barrera és un material líquid aïllant viscós com Mylar. Els elèctrodes estan fets de materials amb una excel·lent conductivitat elèctrica (com la pols de plata), i la seva conductivitat elèctrica és aproximadament 1000 vegades la de l'ITO.
Per a la comoditat del funcionament, la gent utilitza una pantalla tàctil en lloc d'un ratolí o un teclat. En treballar, primer hem de tocar la pantalla tàctil instal·lada a la part frontal de la pantalla amb un dit o un altre objecte, i després el sistema localitza i selecciona l'entrada d'informació segons la icona o posició del menú tocada pel dit.
La pantalla tàctil de cristall líquid es compon d'una part de detecció tàctil i un controlador de pantalla tàctil; la part de detecció tàctil s'instal·la davant de la pantalla per detectar la posició tàctil de l'usuari i rebre el controlador de pantalla tàctil.
La funció principal del controlador de pantalla tàctil LCD és rebre informació tàctil del dispositiu de detecció de punts tàctils, convertir-la en coordenades de contacte i, a continuació, enviar-la a la CPU. També pot rebre ordres de la CPU i executar-les.
