Com a interfície d'interacció entre persones-ordinadors, la pantalla tàctil ha substituït en gran mesura els mètodes de comunicació anteriors-de persones amb ordinadors, com ara el teclat i el ratolí. Les pantalles tàctils resistives s'han convertit en una de les pantalles tàctils principals pel seu baix preu i naturalesa estable. En aplicacions diàries, sovint és necessari operar diversos punts al mateix temps. Tanmateix, els punts tàctils de la pantalla tàctil s'afectaran mútuament, donant lloc a coordenades incorrectes dels punts tàctils. Aquest article optimitza l'algoritme de judici de dos-punts tàctils i realitza el reconeixement correcte i el processament de posicionament del multi-touch. Els experiments mostren que pot realitzar les funcions d'apropar, allunyar i girar la imatge.
Multi-touch fa referència a la tecnologia que pot reconèixer i localitzar correctament dues o més operacions tàctils alhora, pot determinar de manera independent el significat de l'operació de cada punt tàctil i realitzar la funció corresponent. Aquest és un mode d'operació senzill i còmode d'interacció amb l'ordinador-home que elimina els dispositius d'entrada tradicionals. Actualment hi ha dos tipus de tecnologia multi-tàctil [1]: reconeixement multi-de gestos tàctils i reconeixement multi-de posició tàctil.
Actualment, el mètode més comú al mercat és el reconeixement multi-de gestos tàctils. Quan un dit toca diversos punts de la pantalla al mateix temps, pot reconèixer la direcció del moviment de cada dit i pot realitzar operacions com ara la rotació, el zoom i la translació, però encara no és possible determinar la posició específica de cadascun. dit. Tanmateix, en el cas del toc de dos-punts o fins i tot de múltiples-punts, es generaran diversos valors màxims als eixos X i Y i el sistema no pot determinar la posició exacta del punt de contacte. en aquest moment. Els punts que no es toquen realment s'anomenen "punts fantasma".
El reconeixement d'ubicació multi-tàctil és la veritable tecnologia multi-tàctil, que pot identificar la ubicació específica del punt de contacte sense el fenomen dels "punts fantasma". Aquesta tecnologia tàctil es basa en el mètode de detecció de capacitat mútua, que jutja el punt de contacte pel canvi de la capacitat d'acoblament Cm a la intersecció de les files i columnes. Quan el dit toca la capacitat mútua entre les files i les columnes, es pot jutjar que el punt de contacte existeix i la posició de cada punt de contacte es pot jutjar amb precisió.
1 Tecnologia tàctil multi-pantalla tàctil resistent
Per aconseguir dos-punts de contacte, cada unitat de treball ha de ser independent l'una de l'altra i els punts de contacte només poden estar a la mateixa unitat de treball. Es dóna el mètode de multi-touch amb pantalla tàctil resistiva: aplicar tensió a l'elèctrode X1 i llegir les coordenades X detectades per les unitats tàctils A, B i C pels elèctrodes Y1, Y2 i Y3; en cada cicle posterior Llegeix les coordenades de X2 i X3 en seqüència. Després d'obtenir les coordenades X de totes les unitats tàctils, s'aplica tensió als elèctrodes Y al seu torn per obtenir les coordenades Y de cada unitat tàctil, per tal d'aconseguir un tacte de dos-punts.
2 Implementació de l'algoritme de judici tàctil de dos-punts
tallar tret que punt de contacte
Quan hi ha un punt tàctil a la superfície de la pantalla tàctil, la capa conductora de l'ITO superior s'aboca cap avall, es deforma i entra en contacte amb l'ITO inferior. Hi ha una resistència entre les dues capes conductores ITO del punt de contacte. Com més petit sigui el valor de resistència entre. Calculant el valor de resistència corresponent, es pot obtenir la posició tàctil, però si voleu identificar correctament la posició dels dos-punts tàctils, primer heu d'eliminar el punt no tàctil. L'anomenat-punt no tàctil-es refereix al punt de contacte que no té cap intenció. Aquests punts de contacte són aleatoris i no són tocs vàlids. Per exemple, quan la força tàctil és lleugera, la resistència de la capa conductora de l'ITO de la pantalla tàctil es troba en el punt crític d'estar connectada i no connectada, i els punts tàctils com aquest no són -punts tàctils. Els punts de contacte produïts sense el control de la voluntat no tenen sentit per a tota la prova, per la qual cosa s'han d'eliminar.
Tenint en compte l'aleatorietat dels punts no-tocables, el mètode de dues mesures pot eliminar-los. Si el resultat de la primera mesura és un valor vàlid, però el resultat de la segona mesura supera el rang especificat per la resistència de tota la pantalla tàctil i és un valor gran, es considera un valor no vàlid i el punt és no-punt de contacte, s'ha d'eliminar. Per contra, si el resultat de la segona mesura es troba dins del rang especificat pel valor de resistència de tota la pantalla tàctil, es considerarà un valor vàlid i un punt tàctil vàlid.
millora de la resistència de contacte
La pressió de la pantalla tàctil és diferent i el valor de resistència de la capa conductora ITO també és diferent. És a dir, la resistència generada en tocar o tornar a tocar lleugerament la pantalla tàctil és diferent. El xip de control pot provar el valor de la resistència de la resistència de contacte, però no pot distingir si és un tacte lleuger o un tacte pesat. Això només afectarà la precisió de jutjar el punt tàctil, cosa que afectarà la fiabilitat de tota la pantalla tàctil.
