El procés de disseny de la interfície home-maquina de la pantalla tàctil es pot dividir en els passos següents:
1) Creeu el disseny del model extern de la funció del sistema. El model considera principalment l'estructura de dades, l'estructura general i la descripció del procés del programari. El disseny de la interfície de l'ordinador humà-generalment només és un accessori, i només la situació de l'usuari (incloent-hi l'edat, el gènere, la situació psicològica, només amb una comprensió del nivell cultural, la personalitat, l'origen ètnic, etc., podem dissenyar un eficaç interfície humà-màquina; dissenyar un model d'usuari basat en la hipòtesi de l'usuari final del futur sistema (hipòtesi del sistema) i, finalment, fer que coincideixi amb la imatge del sistema obtinguda després de la implementació del sistema (Les característiques externes del sistema). ) són coherents, l'usuari pot estar satisfet amb el sistema i pot utilitzar-lo de manera eficaç; en establir el model d'usuari, s'ha de tenir en compte plenament la informació proporcionada per la hipòtesi del sistema i la imatge del sistema ha de reflectir amb precisió la informació gramatical i semàntica del sistema. En resum, només entenent l'usuari i comprenent la tasca es pot dissenyar una bona interfície home-.
2) Determineu les tasques que els humans i els ordinadors haurien de realitzar per separat per tal de completar aquesta funció del sistema. Hi ha dues maneres d'anàlisi de tasques: una consisteix a partir de la situació real, a través de l'anàlisi del sistema d'aplicació manual o semi-manual original, i assignar-lo a un grup de tasques similars realitzades en l'ésser humà{{ 2}}interfície de la màquina; l'altre consisteix a derivar un conjunt de tasques de l'usuari que es coordinen amb el model d'usuari i la hipòtesi del sistema mitjançant l'estudi dels requisits i especificacions del sistema. Tècniques com ara el perfeccionament gradual i l'anàlisi-orientada a objectes també són adequades per a l'anàlisi de tasques. La tecnologia de perfeccionament progressiu pot dividir contínuament les tasques en sub-tasques fins que els requisits de cada tasca siguin molt clars, i la tecnologia d'anàlisi-orientada a objectes pot identificar tots els objectes objectius relacionats amb l'aplicació i les accions associades amb els objectes. .
3) Considereu els problemes típics del disseny de la interfície home-maquina. Quan es dissenya qualsevol interfície humà-màquina, generalment s'han de tenir en compte quatre aspectes: el temps de resposta del sistema, el mecanisme d'assistència a l'usuari, la informació d'error i d'avís i el mode d'ordres. L'excés de temps de resposta del sistema és el problema més queixat entre els usuaris dels sistemes interactius. A més de la durada absoluta del temps de resposta, els usuaris també estan molt preocupats per la diferència en el temps de resposta de les diferents ordres. Si la disparitat és massa gran, els usuaris tindran dificultats per acceptar; el mecanisme de recerca de l'usuari-ha de ser Adoptar un sistema integrat per evitar que l'usuari hagi de buscar una gran quantitat d'informació irrellevant quan demana ajuda a un sistema superposat; La informació d'error i advertència s'ha de descriure en termes que l'usuari entengui i tinguin significats precisos. Al mateix temps, s'han de proporcionar alguns suggeriments sobre la recuperació d'errors tant com sigui possible. Quan es mostri el missatge d'error, si es complementa amb estímuls auditius (soni) i visuals (color especial), l'efecte serà millor; el mode d'ordres és millor per coexistir amb les ordres del menú i del teclat perquè els usuaris puguin triar.
