Amb el ràpid avenç de l'automatització industrial moderna i el desenvolupament de la tecnologia informàtica, la tecnologia de comunicació i la tecnologia de control, el camp de control tradicional està experimentant un canvi sense precedents i comença a desenvolupar-se en la direcció de la xarxa. L'estructura del sistema de control ha evolucionat des de l'original CCS (Computer Centralized Control System) a la segona generació de DCS (Distributed Control System) fins al popular FCS (Field Bus Control System). Els requisits de gran volum de dades i transmissió d'alta{0}}velocitat, com ara imatges i senyals de veu, han donat lloc a la combinació d'Ethernet i xarxes de control, que actualment són populars en l'àmbit comercial. Aquesta onada de xarxes de sistemes de control industrial ha integrat una varietat de tecnologies populars com ara tecnologia integrada, interconnexió de xarxes de control industrial multi-estàndard, tecnologia sense fil, etc., ampliant així l'espai de desenvolupament del camp de control industrial i aportant nous oportunitats de desenvolupament. L'equip principal de control industrial a la indústria moderna s'utilitza habitualment per ordinadors industrials integrats i PLC. Ara parlem de la relació entre aquests dos controladors industrials i la seva relació en detall.
El PLC es defineix com un controlador lògic programable, que és similar al sistema lògic de relé. La lògica del relé s'utilitza principalment per dissenyar el circuit del motor i el panell de control global del relé. En els últims 30 anys, PLC ha estat ocupant una posició molt important en el camp del control industrial. Pot garantir el rendiment-en temps real del procés; el rendiment-en temps real de la lectura i escriptura dels valors d'entrada i sortida (I/O); pot garantir la robustesa de l'execució i el funcionament continuat. I fiabilitat; protecció del codi de control i execució d'influències externes; funció independent, assegurant l'especificitat de la resposta de control. El cost del PLC ha anat disminuint i les capacitats de comunicació s'han millorat contínuament. L'avenç del programari també ha permès als usuaris introduir fàcilment la configuració i l'ús, i el PLC també pot assumir més control lògic. El PLC pot millorar significativament l'eficiència de l'automatització i augmentar la productivitat, reduir costos i millorar l'adaptabilitat per satisfer els-requisits de fabricació en constant canvi.
Amb la introducció dels ordinadors industrials al camp del control industrial, els PLC no s'han substituït completament a causa de la seva ràpida integració amb noves tecnologies, com ara un gran nombre de connexions de xarxa, velocitat de processament, emmagatzematge local i flexibilitat de programació. Un altre motiu és que la integració de diversos mòduls de control no té problemes de compatibilitat, la qual cosa redueix el cost de l'inici i la verificació del sistema, i proporciona un entorn de control provat, d'alta-estabilitat i bon funcionament.
La introducció de l'ordinador de control industrial ha comportat grans canvis en el camp de la fabricació industrial. És una-nova aplicació integrada amb més flexibilitat, funcions de programació millorades, connectivitat millorada i estalvi de temps i diners. La gran diferència amb el PLC és que permet als usuaris controlar una varietat de funcions mitjançant un ordinador industrial en lloc de molts PLC. El control industrial utilitza sistemes Windows, Linux, Android, etc., que poden connectar la part inferior de la fàbrica i el sistema ERP-empresarial mitjançant una interfície estàndard. . L'ús d'ordinadors industrials i PLC en sistemes d'automatització no és només qüestió d'escollir l'un o l'altre. En l'onada actual o futura d'automatització, l'ordinador industrial i el PLC tenen les seves pròpies característiques. En molts casos, el procés de control inclou tant control discret com de procés, de manera que el PLC i l'ordinador industrial treballaran colze al costat.
